Introducció: la intersecció del teisme i el multivers
Una de les preguntes més fascinants de la cosmologia moderna és si hi ha múltiples universos, o un “multivers”, que existeixen al costat del nostre. Tot i que aquest concepte ha guanyat força a la comunitat científica, planteja preguntes importants per a aquells que creuen en una visió del món teista. Es pot conciliar la idea d’un multivers amb la creença en un Creador? Desafia la idea d’un univers proposat? En aquest article, explorem com el concepte d’univers múltiples encaixa en el marc del teisme.
Déu i la creació de múltiples univers
El teisme tradicionalment sosté que Déu és el creador de tot el que existeix, des de l’espai, el temps, la matèria i l’energia. Si Déu és infinit i transcendent, aleshores la creació de múltiples universos no és un problema per al teisme. Déu, en la seva omnipotencia, podria crear varietats espai-temps separades o un univers tan vast que existeixen diferents dominis sense connexió causal entre si. Una vegada que acceptem la idea d’un creador transcendent, l’abast i l’escala del que Ell crea esdevenen preocupacions secundàries.
La hipòtesi del multivers en cosmologia
La hipòtesi del multivers suggereix que el nostre univers és només un dels innombrables altres. Cada univers pot tenir les seves pròpies lleis úniques de la física, constants i fins i tot diferents formes de vida. Alguns científics proposen que aquesta idea pot ajudar a explicar l’afinament de les constants del nostre univers, que permeten que existeixi la vida. Si hi ha infinitat d’univers, és plausible que almenys un tingués les condicions adequades perquè sorgeixi la vida; el nostre és un d’ells.
Tanmateix, fins i tot dins de la comunitat científica, la teoria del multivers no està exempta de crítiques. Tot i que ofereix una explicació per a l’ajustament del nostre univers, també planteja més preguntes que no pas respon. La hipòtesi segueix sent especulativa i manca d’evidència empírica, la qual cosa fa que alguns es qüestionin si es pot considerar una teoria científica sòlida.
La mecànica quàntica i el multivers
Un altre aspecte de la hipòtesi del multivers prové de la mecànica quàntica, on s’introdueix el concepte de “ramificació” o “diferenciació”. En aquest punt de vista, tots els resultats possibles de cada esdeveniment quàntic succeeixen, donant lloc a un nombre infinit d’universos paral·lels on cada versió de la realitat es presenta de manera lleugerament diferent. Segons aquesta teoria, hi ha infinites versions de “nosaltres” tenint aquesta mateixa conversa però amb diferències mínimes.
Tot i que aquesta idea sona intrigant, la majoria dels físics quàntics la consideren una interpretació poc plausible de la mecànica quàntica. Tanmateix, la noció de mons paral·lels infinits no entra en conflicte amb el teisme. Si Déu és el creador de totes les lleis físiques, incloses les lleis que regeixen la mecànica quàntica, podria establir una realitat on existeixen múltiples mons ramificats. Des d’una perspectiva teista, l’existència d’aquests mons encara estaria sota el control sobirà d’un Creador transcendent.
El multivers desafia el teisme?
Alguns podrien argumentar que l’existència d’un multivers disminueix la singularitat del nostre univers i, per extensió, la necessitat d’un Creador. Tanmateix, aquesta preocupació no es manté quan s’examinen de prop. Si Déu és la font de tota l’existència, llavors si Ell crea un univers o molts no altera el seu paper com a creador. El teisme no requereix que l’univers sigui d’abast singular o finit.
De fet, la idea que Déu podria crear mons infinits reflecteix la seva naturalesa il·limitada. La teoria del multivers, en lloc de desafiar el teisme, pot millorar la nostra comprensió de la immensitat i la creativitat de Déu. El concepte de Déu creant múltiples universos només afegeix la sensació de temor que experimenten els teistes quan consideren el seu poder i saviesa infinits.
L’argument d’afinació i el multivers
L’ajustament del nostre univers, els valors precisos de les constants físiques que permeten que la vida existeixi, sovint es cita com a evidència d’una creació amb un propòsit. Els defensors de la hipòtesi del multivers argumenten que l’existència de molts universos elimina la necessitat d’aquest ajustament. Si hi ha universos infinits, no és estrany que un d’ells tingui les condicions adequades per a la vida.
Tanmateix, aquest raonament té el seu propi conjunt de problemes. Si fóssim només un membre aleatori d’un vast conjunt d’universos, esperaríem observar una realitat molt més estranya que la que fem. Per exemple, en un multivers, esdeveniments altament improbables, com ara màquines de moviment perpetu o altres fets estranys, haurien de passar en alguns universos. El fet que no observem aquests fenòmens suggereix que el nostre univers no és només un membre aleatori d’un multivers, sinó que està ben ajustat per a la vida.
El problema del “petit univers”
Un altre repte per a la hipòtesi del multivers és la pregunta de per què observem un univers gran i ordenat racionalment. Si només fóssim un membre aleatori d’un conjunt d’univers, és aclaparadorament més probable que estiguéssim observant un univers molt més petit, prou gran com per mantenir la vida. El fet que vivim en un univers vast i ordenat suggereix que pot haver-hi més a la història que una casualitat.
Aquest argument apunta a la idea que la hipòtesi del multivers, tot i que és intrigant, pot no explicar completament la complexitat i l’ajustament del nostre univers. Des d’una perspectiva teista, l’ajustament que observem s’explica millor per l’existència d’un Creador decidit que va dissenyar l’univers pensant en la vida.
Conclusió: el multivers i el teisme poden coexistir
La idea d’un multivers, encara que especulativa, no entra en conflicte amb el teisme. Tant si Déu va crear un univers com molts, continua sent el Creador sobirà de tot el que existeix. La hipòtesi del multivers, tot i que planteja preguntes interessants sobre la naturalesa de la realitat, en última instància millora la nostra comprensió del poder i la creativitat infinits de Déu.
Al final, la teoria del multivers desafia les perspectives tant científiques com teològiques. Tanmateix, la noció de múltiples universos pot coexistir amb la creença en un Creador amb propòsit. Si esteu interessats a explorar aquest tema més, us recomano que vegeu aquest enllaç de vídeo, on aquestes idees es discuteixen amb més profunditat.