Introducció: entendre l’argument cosmològic

Un dels temes més duradors i debatuts de la filosofia i la teologia és la qüestió de l’existència de Déu. Entre els molts arguments presentats al llarg dels segles, l’argument cosmològic destaca com un dels més persuasius. Aquest argument pretén demostrar l’existència d’una “causa primera” o una raó suficient per a l’existència de l’univers. En aquest article, desglossarem l’argument cosmològic, explorarem les seves variacions clau i discutirem com la ciència moderna dóna suport a les seves conclusions.

Què és l’argument cosmològic?

L’argument cosmològic és una família d’arguments relacionats que se centren tots en la mateixa pregunta bàsica: per què existeix alguna cosa? Més concretament, examina l’existència de l’univers i pretén explicar-ho a través del concepte de causa primera: quelcom o algú que és responsable de l’existència de tota la resta. L’argument suggereix que hi ha d’haver una raó o explicació per a l’existència del món, i aquesta explicació sovint s’identifica com a Déu, un ésser transcendent més enllà de l’espai i el temps.

L’argument de la contingència

Una versió de l’argument cosmològic es coneix com l’argument de la contingència. Aquest argument postula que tot el que existeix té una raó o una explicació per a la seva existència. L’explicació podria ser interna, basada en la necessitat de la seva pròpia naturalesa, o externa, derivada d’una altra cosa. Segons aquesta visió, l’univers ha de tenir una explicació per a la seva existència, i aquesta explicació és Déu. Aquest argument ha estat recolzat per filòsofs com Leibniz, que sostenien que l’univers no pot ser autosuficient i ha de tenir una causa externa a si mateix.
La idea de contingència implica que l’existència de l’univers no és necessària. En altres paraules, l’univers podria haver existit d’una forma diferent, o potser no. El fet que existeixi requereix una explicació. L’argument suggereix que l’única explicació suficient és un ésser que existeix per necessitat, un ésser que no depèn de res més per a la seva existència. Aquest ésser s’identifica com a Déu.

L’argument d’una primera causa temporal

Una altra variació de l’argument cosmològic és l’argument d’una primera causa temporal. Aquest argument és bastant simple i segueix una estructura lògica senzilla. Comença amb la premissa que tot allò que comença a existir ha de tenir una causa. L’univers va començar a existir, per tant, l’univers ha de tenir una causa. Aquesta causa, segons l’argument, és Déu, el creador transcendent.
Aquest argument ha estat un punt important de discussió al llarg de la història. Durant l’edat mitjana, filòsofs com Tomàs d’Aquino la van defensar contra l’escepticisme. No obstant això, durant el període de la Il·lustració, figures com David Hume i Immanuel Kant van criticar l’argument, el que va portar a caure en desgracia durant algun temps.

Renaixement a l’Era Moderna

Al segle XX, l’argument cosmològic va experimentar un ressorgiment. Els filòsofs moderns del món de parla anglesa van començar a defensar aquests arguments tradicionals amb un vigor renovat. Aquest període ha estat descrit com un “renaixement” de la teologia natural, on els arguments de l’existència de Déu estan sent reexaminats i recolzats pels pensadors contemporanis.
Entre aquests arguments, l’argument cosmològic ha guanyat una atenció important, en part a causa del desenvolupament de noves idees científiques. El descobriment de l’expansió de l’univers, la teoria del Big Bang i altres troballes astrofísiques han proporcionat proves empíriques que recolzen la idea que l’univers va tenir un inici.

Suport científic per a l’argument cosmològic

Un dels desenvolupaments més emocionants a favor de l’argument cosmològic prové de la cosmologia moderna. A l’edat mitjana, els filòsofs no tenien accés a proves científiques que poguessin confirmar si l’univers tenia un inici. En canvi, es van basar en el raonament filosòfic per argumentar en contra de la idea d’un passat infinit o d’un retrocés infinit de causes.
Tanmateix, amb l’arribada dels descobriments astrofísics moderns, ara tenim proves empíriques sòlides que l’univers va començar a existir. L’expansió de l’univers, observada a través d’eines com el telescopi Hubble, ha demostrat que l’espai i el temps mateixos tenien un punt de partida. Aquesta confirmació científica s’alinea amb la premissa de l’argument cosmològic que l’univers no és etern sinó contingent.

El Big Bang i l’inici de l’Univers

La teoria del Big Bang és una evidència fonamental que recolza l’argument cosmològic. Segons aquesta teoria, l’univers es va expandir des d’un estat extremadament calent i dens fa uns 13.800 milions d’anys. Aquesta expansió marca l’inici de l’espai i el temps tal com els coneixem. El concepte d’inici finit de l’univers encaixa perfectament amb l’argument d’una primera causa. Si l’univers va tenir un principi, ha de tenir una causa, i la causa ha de ser quelcom fora de l’espai i el temps.
A més, l’afinació de les constants de l’univers, com la constant cosmològica, ha estat un altre punt a favor de l’argument. Els valors precisos d’aquestes constants permeten l’existència de la vida, i la probabilitat que aquests valors es produeixin per casualitat és increïblement baixa. Aquesta observació reforça la idea que l’univers va ser dissenyat intencionadament, donant suport encara més a la noció d’un creador transcendent.

Harmonia filosòfica i científica

L’harmonia entre el raonament filosòfic i l’evidència científica és el que fa que l’argument cosmològic sigui tan convincent en el clima intel·lectual actual. Els filòsofs han defensat durant molt de temps la necessitat d’una primera causa, però ara la ciència dóna un pes addicional a aquests arguments. L’evidència empírica recollida de la cosmologia suggereix que l’univers va tenir un començament, i aquest inici requereix una explicació. L’argument cosmològic ofereix una explicació coherent en forma de creador transcendent.
Si bé alguns crítics argumenten que l’univers podria haver sorgit de causes purament naturals, sense la necessitat d’un ésser diví, l’argument cosmològic continua sent un tema robust i àmpliament discutit tant en els cercles filosòfics com científics.

Conclusió: un cas fort per a la primera causa

En resum, l’argument cosmològic presenta un cas poderós de l’existència de Déu com a primera causa de l’univers. Tant si l’examinem a través de la lent de la contingència com de l’argument d’una causa temporal, la conclusió continua sent que l’univers no pot explicar la seva pròpia existència. Els descobriments científics moderns, com la teoria del Big Bang, recolzen encara més la idea que l’univers va tenir un inici, donant credibilitat a l’argument cosmològic.
Si esteu interessats a aprofundir en aquest tema, us recomano que consulteu aquest enllaç de vídeo on aquestes idees s’exploren amb més detall.