Introducció: Déu pot canviar d’opinió?

Una de les preguntes més intrigants que la gent es fa sovint és si Déu, sent omniscient, pot canviar d’opinió. Aquesta pregunta toca idees teològiques profundes sobre la naturalesa de Déu, incloent el seu coneixement, perfecció i relació amb el temps. En aquest article, explorarem la idea de l’omnisciència divina, discutirem si és possible que Déu canviï d’opinió i examinarem històries bíbliques rellevants que semblen suggerir que Déu canvia les seves decisions.

Entendre l’omnisciència divina

L’omnisciència es refereix a la capacitat de conèixer-ho tot, inclosos tots els esdeveniments passats, presents i futurs. Si Déu és omniscient, no només sap què passarà, sinó que també sap totes les accions que farà. En aquest context, la idea de Déu canviant d’opinió presenta un repte. Si Déu ho sap tot, incloses totes les accions i decisions futures, què podria fer que canviés d’opinió? Perquè Déu canviés d’opinió, hauria d’adquirir una nova informació o coneixement que abans no tenia, la qual cosa implicaria ignorància, quelcom contrari a la idea d’un ésser perfecte i omniscient.

Canviar d’opinió està arrelat en la ignorància?

Quan els humans canvien d’opinió, sol ser perquè adquireixen nous coneixements o reconsideren les seves decisions en funció de diferents circumstàncies. Per exemple, podríem decidir agafar una ruta diferent a casa després de saber parlar del trànsit. Aquest canvi implica que abans no teníem coneixement de certa informació. Tanmateix, Déu, essent omniscient, ja posseeix tots els coneixements possibles. Per tant, no té necessitat de canviar d’opinió perquè mai no li falta informació en primer lloc. Qualsevol suggeriment que Déu canviï d’opinió implicaria que és capaç d’error o ignorància, idees que contradiuen el concepte d’un ésser perfecte.

Canviar d’opinió és un signe d’imperfecció?

Alguns podrien argumentar que canviar d’opinió es pot veure com un signe de progrés o millora. Per a criatures finites com els humans, prendre decisions, aprendre dels errors i canviar d’opinió són part de créixer i convertir-nos en millors individus. Però quan es tracta de Déu, que ja és perfecte, la necessitat de canvi implica imperfecció. Si Déu és perfecte, no necessita progressar ni millorar. Canviar d’opinió, en el cas de Déu, implicaria que hi havia alguna cosa malament amb la seva decisió inicial, cosa que és impossible per a un ésser que encarna la perfecció definitiva.

Per què Déu va crear el món?

Sovint sorgeix una pregunta relacionada sobre el propòsit de la creació. Si Déu és perfecte i immutable, per què crearia res? La creació de l’univers va millorar Déu o la seva existència? La resposta és no: la creació no beneficia Déu. En canvi, és un acte de gràcia destinat a beneficiar a criatures com nosaltres. Déu, en la seva infinita bondat, crea per amor, no perquè necessiti res de l’univers. La seva perfecció és independent de la creació, i l’acte de crear no el canvia ni el millora.

Instàncies aparents de Déu canviant d’opinió a les Escriptures

La Bíblia conté diverses històries que, a primera vista, semblen representar Déu canviant d’opinió. Per exemple, a la història de Jonàs, Déu anuncia que destruirà la ciutat de Nínive a causa de la seva maldat, però després que el poble es penedeix, Déu salva la ciutat. De la mateixa manera, al Gènesi, Déu sembla negociar amb Abraham sobre el destí de Sodoma i Gomorra, suggerint que podria canviar la seva decisió en funció de les súpliques d’Abraham.
Com interpretem aquests passatges? Són proves que Déu pot canviar d’opinió després de tot? Molts teòlegs argumenten que aquestes històries no s’han de prendre literalment. En canvi, s’han d’entendre com a part d’una estratègia narrativa més àmplia coneguda com “antropomorfisme”. Aquest és un dispositiu literari utilitzat per descriure Déu en termes humans, ajudant-nos a relacionar-nos i entendre les seves accions. En aquestes històries, Déu es representa com si canviés d’opinió, però aquestes són eines narratives que il·lustren la seva misericòrdia i la seva interacció amb la humanitat en lloc de relats literals de la indecisió divina.

El gènere literari de les narracions bíbliques

Per entendre completament aquestes històries, hem de considerar el gènere literari de la Bíblia. Molts dels relats bíblics estan escrits en forma de narracions: històries explicades des d’una perspectiva humana. En aquestes narracions, Déu es descriu sovint de maneres que ens fan comprensibles les seves accions. Per exemple, hi ha passatges en què Déu es representa com “baixant” per veure què passa a la Terra, o com no coneixent certs esdeveniments fins que es produeixen. Tanmateix, aquestes descripcions no s’han de prendre com a declaracions filosòfiques o teològiques sobre la naturalesa real de Déu.
De la mateixa manera que la Bíblia descriu Déu amb característiques humanes com mans, ulls i fins i tot orificis nasals, també el descriu com “canviant d’opinió” per fer que les seves accions siguin més relacionades amb els lectors. Aquestes històries estan destinades a transmetre l’aspecte relacional de la interacció de Déu amb la humanitat en lloc d’un canvi literal en la seva naturalesa eterna i immutable.

La relació de Déu amb el temps

Un altre factor a tenir en compte és la relació de Déu amb el temps. Com que Déu existeix fora del temps, la seva perspectiva sobre el passat, el present i el futur és diferent de la nostra. El que pot semblar com un canvi d’opinió des de la nostra perspectiva limitada i temporal podria formar part del pla etern i immutable de Déu. Déu, que veu tot el temps alhora, no necessita revisar les seves decisions com ho fan els humans.
Per exemple, quan Déu salva Nínive després que la seva gent es penedeix, aquesta acció sempre va formar part del seu pla. Des del punt de vista humà, sembla com si Déu hagués canviat d’opinió, però en realitat, sempre va voler actuar en resposta al seu penediment. En aquest sentit, les accions de Déu es desenvolupen en el temps, però el seu coneixement i serà constant i inalterable.

Conclusió: la naturalesa immutable de Déu

En conclusió, la idea de Déu canviant d’opinió és inconsistent amb la seva naturalesa omniscient i perfecta. Canviar d’opinió està arrelat en la ignorància, que és quelcom que no pot aplicar-se a un ésser que ho sap totes les coses. Tot i que certes històries bíbliques poden donar la impressió que Déu canvia d’opinió, es tracta d’instruments literaris utilitzats per comunicar veritats més profundes sobre la relació de Déu amb la humanitat. La perfecció de Déu roman inalterada pels esdeveniments de la creació, i les seves accions sempre estan arrelades en el seu coneixement etern i la seva voluntat immutable.
Si aquest tema et ressona, t’animo a explorar més endavant mirant aquest enllaç de vídeo per a una discussió més profunda sobre la naturalesa de Déu i si pot canviar d’opinió.