Introducció: conciliació del preconeixement divin i la llibertat humana

La presciencia diví, el concepte que Déu sap tot el que passarà, sovint planteja preguntes sobre la llibertat humana. Com poden els humans realment prendre decisions lliures si Déu ja coneix el resultat? Aquest dilema filosòfic ha estat una qüestió central tant per als teòlegs com per als filòsofs. En aquest article, explorarem com el preconeixement diví pot coexistir amb el lliure albir humà i com el coneixement mitjà serveix de pont crític entre aquestes dues idees.

El coneixement de Déu: més que només el futur

Al nucli d’aquesta discussió hi ha l’omnisciència de Déu, o la seva capacitat de saber-ho tot. Però el coneixement de Déu és més que el que passarà. Inclou què podria passar i què passaria en qualsevol conjunt de circumstàncies. Aquestes tres formes de coneixement es classifiquen tradicionalment com a coneixement natural de Déu, coneixement mitjà i coneixement lliure.
El coneixement natural es refereix a la comprensió de Déu de totes les possibilitats, de tot el que podria passar. El coneixement lliure és el coneixement de Déu del que realment passarà al món. El coneixement mitjà, que se situa entre aquests dos, implica saber què passaria en diferents circumstàncies. Aquest concepte únic de coneixement mitjà ajuda a conciliar l’omnisciència de Déu amb la llibertat humana.

Què és el coneixement mitjà?

El coneixement mitjà, concepte introduït pel teòleg jesuïta Luis de Molina al segle XVI, ofereix una manera perquè Déu tingui un coneixement complet de tots els possibles resultats de les decisions lliures sense atemptar contra la llibertat humana. Déu, a través del coneixement mitjà, sap què triaria lliurement cada persona en qualsevol situació possible. Això vol dir que, tot i que els humans tenim lliure albir, Déu sap com respondria cadascun de nosaltres a tots els escenaris possibles.
Per exemple, Déu sap no només què menjareu per dinar demà, sinó també què hauríeu fet si haguéssiu viscut en un país diferent o en circumstàncies diferents. Això permet que Déu tingui un control absolut sobre el curs de la història humana alhora que permet als humans exercir el seu lliure albir.

Com funciona el coneixement mitjà amb el lliure albir

A primera vista, la idea del coneixement mitjà pot semblar que dóna massa control a Déu, cosa que genera preocupacions sobre la veritable naturalesa de la llibertat humana. Si Déu sap què triaria lliurement cada persona en cada situació i situa les persones en circumstàncies específiques, vol dir això que la nostra llibertat està limitada d’alguna manera? En absolut. Segons aquesta visió, els humans encara tenen la capacitat de prendre decisions lliures, fins i tot si Déu sap per endavant quines seran aquestes eleccions.
El coneixement de Déu del futur no vol dir que el futur estigui fixat d’una manera que elimini la llibertat humana. Si una persona hagués fet una elecció diferent, Déu també ho hauria previst. Aquest concepte és el que fa que el coneixement mitjà sigui tan poderós: permet a Déu mantenir la sobirania divina sense soscavar la llibertat humana.

La prescienciació de Déu i la llibertat humana: són compatibles?

La compatibilitat del preconeixement diví i la llibertat humana és una qüestió que s’ha debatut durant segles. Alguns han argumentat que si Déu sap tot el que passarà, les eleccions humanes han de ser predeterminades. Altres creuen que la llibertat humana i la preconeixement diví poden coexistir.
William Lane Craig, un filòsof destacat en aquest camp, defensa la idea que la preconeixement de Déu és totalment compatible amb la llibertat humana. Argumenta que el coneixement de Déu dels esdeveniments futurs no fa que aquests esdeveniments passin. Més aviat, Déu sap què passarà a causa de les lliures eleccions humanes. Si una persona hagués fet una elecció diferent, Déu també hauria previst aquest resultat.
Aquesta explicació resol l’aparent tensió entre la preconeixement diví i la llibertat humana. Els humans segueixen sent lliures de prendre decisions, i Déu, en la seva omnisciència, simplement sap per endavant quines seran aquestes eleccions.

El paper del coneixement mitjà en la Divina Providència

Un dels aspectes més intrigants del coneixement mitjà és com millora el concepte de la providència divina, o la mà guia de Déu al món. El coneixement mitjà dóna a Déu la capacitat de guiar la història humana sense violar la llibertat humana. En saber què faria cada persona en una situació determinada, Déu pot orquestrar els esdeveniments d’una manera que assoleixi els seus propòsits tot respectant l’elecció humana.
Per exemple, Déu podria permetre que succeeixin certs esdeveniments perquè sap com la gent hi respondrà lliurement. Pot situar els individus en situacions específiques que s’alineen amb el seu pla diví, sabent que les seves lliures eleccions conduiran al resultat desitjat. Aquesta visió preserva tant la sobirania de Déu com la llibertat humana, fent que el coneixement mitjà sigui una síntesi brillant del control diví i l’autonomia humana.

Reptes per al coneixement mitjà

Encara que el coneixement mitjà proporciona una solució convincent al problema de la preconeixement diví i la llibertat humana, no està exempt de reptes. Alguns filòsofs qüestionen si el coneixement mitjà és lògicament possible. Pot Déu saber realment què faria cada individu en totes les situacions possibles? La complexitat d’aquest coneixement sembla aclaparadora.
Tanmateix, Craig argumenta que la complexitat infinita del coneixement mitjà només subratlla la grandesa de l’omnisciència de Déu. Si Déu és veritablement omniscient, saber què triaria lliurement cada persona en qualsevol circumstància no està més enllà de la seva capacitat. Aquesta perspectiva posa l’accent en la majestuositat i la profunditat del coneixement de Déu, destacant la seva capacitat per mantenir el control sobre un món infinitament complex.

Providència i responsabilitat humana

Una preocupació que sovint es planteja sobre el coneixement mitjà és si dóna a Déu massa control, disminuint així la responsabilitat humana. Si Déu sap exactament com actuarem en cada situació, vol dir això que ja no som totalment responsables de les nostres accions?
Craig argumenta que aquest no és el cas. Encara que Déu sap què farem, encara fem eleccions lliures en totes les circumstàncies. Déu no ens obliga a actuar d’una manera determinada; Simplement sap què triarem. Com a resultat, els éssers humans segueixen sent plenament responsables de les seves accions, fins i tot en un món on Déu té coneixement previ de totes les eleccions.

Conclusió: el poder i el misteri del coneixement mitjà

El concepte de coneixement mitjà ofereix una manera fascinant de conciliar el preconeixement diví amb la llibertat humana. Proporciona un marc en què Déu pot tenir un control complet sobre el curs de la història alhora que permet als humans prendre decisions realment lliures. En saber què faria lliurement cada persona en qualsevol situació possible, Déu exerceix la seva providència sense infringir l’autonomia humana.
Aquesta profunda síntesi de la sobirania divina i la llibertat humana no només millora la nostra comprensió de l’omnisciència de Déu, sinó que també ofereix una visió més rica de com Déu interactua amb el món. Si us intriguen aquestes idees i voleu obtenir més informació, us animo a explorar la conversa completa sobre coneixements mitjans: aquí.