Introducció: entendre l’argument cosmològic de Kalam

L’argument cosmològic de Kalam és un dels arguments més coneguts i debatuts de la filosofia sobre l’existència de Déu. L’argument se centra al voltant de la idea que l’univers va tenir un inici definit i que aquest inici necessita una causa fora del temps i l’espai. Aquesta causa, argumenten els defensors, apunta a l’existència d’un creador personal. En aquest article, explorarem els fonaments de l’Argument Cosmològic de Kalam, les seves implicacions filosòfiques i científiques i com segueix configurant els debats sobre l’origen de l’univers.

Què és l’argument cosmològic de Kalam?

L’argument cosmològic de Kalam fa una pregunta fonamental: l’univers va tenir un començament? Si és així, què va fer que va néixer? L’argument es pot dividir en un simple sil·logisme:
1. Tot el que comença a existir té una causa. 2. L’univers va començar a existir. 3. Per tant, l’univers té una causa.
Aquesta causa, segons l’argument, ha de ser quelcom que està fora de l’univers mateix: quelcom atemporal, sense espai i immaterial. En analitzar la naturalesa d’aquesta causa, els defensors argumenten que ha de ser un creador personal sense causa, invariable i immensament poderós.

Per què és important?

La qüestió de si l’univers va tenir un començament no és només una qüestió d’investigació filosòfica abstracta. Es relaciona amb preguntes més profundes sobre la naturalesa de l’existència, la possibilitat d’un creador i la relació entre ciència i teologia. En examinar l’inici de l’univers, l’argument de Kalam pretén abordar un dels misteris més significatius de l’existència humana: per què hi ha alguna cosa en lloc de res?

La motivació darrere de la investigació

L’origen de l’univers ha intrigat els pensadors durant segles. Des dels filòsofs antics fins als cosmòlegs moderns, la qüestió d’on venia tot ha estat al centre de moltes activitats intel·lectuals. L’argument de Kalam aprofita aquesta curiositat, especialment en el marc de la teologia natural. Aquesta branca de la filosofia intenta respondre preguntes sobre l’existència de Déu utilitzant la raó i l’evidència empírica, independentment de les escriptures religioses.
El doctor William Lane Craig, un dels principals defensors de l’argument cosmològic de Kalam, comparteix que la seva fascinació personal per l’origen de l’univers va començar en la seva joventut. Aquesta profunda curiositat va portar més tard a la seva investigació doctoral, on va explorar si hi havia bones raons per creure que l’univers és finit en el passat. Les seves troballes, arrelades tant en l’anàlisi filosòfica com en la cosmologia contemporània, el van convèncer encara més que l’univers sí que va tenir un començament.

Exploració filosòfica i científica

La investigació inicial sobre l’argument cosmològic de Kalam es va centrar en la possibilitat filosòfica d’una regressió infinita dels esdeveniments del passat. Hi pot haver una sèrie infinita de moments que condueixin al present? Filosòficament, molts argumenten que una regressió infinita dels esdeveniments passats és impossible perquè condueix a paradoxes que desafien la nostra comprensió del temps i la causalitat.
Durant la seva investigació, Craig també es va dirigir a la cosmologia contemporània, especialment a la teoria del Big Bang. Es va sorprendre de trobar que el model estàndard en astrofísica recolzava la idea que l’univers tenia un començament definitiu. Segons aquest model, l’univers va començar fa aproximadament 13.800 milions d’anys en una singularitat, un punt infinitament dens del qual van sorgir l’espai, el temps i la matèria.

El paper de la cosmologia

El desenvolupament de la cosmologia moderna va afegir un pes important a l’argument de Kalam. La teoria del Big Bang proporciona una forta evidència empírica que l’univers no és etern i tenia un punt de partida finit. Abans d’aquest moment, no hi havia temps, espai o matèria. Com va descobrir Craig, el consens de l’astrofísica contemporània s’alinea amb la idea que l’univers va començar del no-res, una conclusió que recolza fortament l’argument de Kalam.
Tanmateix, la discussió no va acabar aquí. A mesura que van evolucionar les teories cosmològiques, van sorgir noves idees, com ara el concepte d’un multivers, on el nostre univers és només un dels molts “univers de bombolles”. Aquestes idees desafien la visió tradicional de l’inici de l’univers i plantegen preguntes sobre si el procés que va crear el nostre univers podria haver-se estès infinitament al passat.

Reptes i noves teories cosmològiques

Un dels reptes més importants per a l’argument cosmològic de Kalam és la noció d’un multivers o cosmologia cerebral. Aquestes teories suggereixen que el nostre univers pot haver-se originat a partir d’interaccions en un espai de dimensions superiors o que existeixen múltiples universos dins d’una estructura multivers més àmplia. Aquestes idees podrien evitar potencialment la necessitat d’un inici únic i absolut.
Craig aborda aquests reptes assenyalant el teorema de Borde-Guth-Vilenkin, que demostra que fins i tot els models inflacionistes de l’univers, els que impliquen multivers o espais de dimensions superiors, no es poden estendre infinitament al passat. Aquest teorema suggereix que fins i tot aquests models han de tenir un començament finit, reafirmant l’argument que l’univers tenia un punt de partida.

Implicacions per al temps i la relativitat

Un altre aspecte de l’argument de Kalam implica la naturalesa del temps. Craig dóna suport a una teoria “tensa” del temps, on el temps flueix i el present és objectivament real. Això contrasta amb la teoria “sense tensió”, que veu el temps com una dimensió fixa on tots els moments (passat, present i futur) són igualment reals. Craig argumenta que la teoria del temps tensa s’alinea millor amb la noció que l’univers té un començament.
També incorpora una interpretació neolorentziana de la relativitat, que permet una simultaneïtat absoluta i admet un marc de referència preferit. Tot i que aquesta interpretació és una visió minoritària entre els físics, Craig creu que és compatible amb l’argument de Kalam i s’alinea millor amb els seus compromisos filosòfics.

Crítica i resposta

Els crítics de l’argument cosmològic de Kalam acusen sovint els defensors d’utilitzar selectivament la ciència per donar suport als seus punts de vista teològics. Per exemple, alguns argumenten que Craig accepta la teoria del Big Bang perquè admet un univers finit, però rebutja les implicacions de la teoria de la relativitat perquè afavoreix una visió sense tensió del temps.
Craig contesta que el seu enfocament es basa en un raonament filosòfic més que en un biaix selectiu. Argumenta que una teoria tensa del temps i una interpretació neolorentziana de la relativitat són ambdues perspectives vàlides que s’alineen amb l’evidència i proporcionen un marc coherent per entendre l’inici de l’univers.

Conclusió: un argument poderós per a l’inici de l’univers

L’argument cosmològic de Kalam continua sent un cas poderós i convincent per al començament finit de l’univers. Amb el suport tant del raonament filosòfic com de la cosmologia moderna, l’argument condueix a la conclusió que l’univers ha de tenir una causa més enllà d’ell mateix: una causa atemporal, sense espai i immensament poderosa. Tant si hom està d’acord o no amb les implicacions teològiques, l’argument convida a una reflexió profunda sobre la naturalesa de l’existència i els orígens del cosmos.
Per obtenir informació més detallada sobre l’argument cosmològic de Kalam i altres debats filosòfics, fes un cop d’ull a aquesta conversa fascinant: aquí .